português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
DOSSIER: LES PANDEMIES A PONENT EN EL DECURS DE LA HISTORIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 5   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Percepcions sobre la pestilència a la Cervera medieval (Segles XIV-XV) / F. Xavier Rivera Sentís
Rivera i Sentís, F. Xavier


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 59-75 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Amb l'interès de tractar d'abordar, des d'un punt de vista alternatiu, les pestilències que van haver de patir els nostres avantpassats cervarencs medievals, hem volgut centrar l'atenció en la manera que les van haver de viure. D'aquí el terme percepcions. Intentem dur-ho a terme, sobretot, a partir d'un recorregut detallat a través de les notícies locals, inèdites o ja publicades, que proporcionen les fonts directes. La intenció és doblement comprehensiva, en el sentit d'abast - tenint en compte que també intentem projectar breu i panoràmicament el tema més enllà dels segles baix medievals-, i en el sentit de dimensió psicològica, ja que, quan els documents no són prou explícits -i sovint no ho són-, ens hem recolzat en allò que informa el Regiment de preservació de pestilència del metge lleidatà Jacme d'Agramont, qui contemporàniament ja reconeixia l'efecte de les emocions o accidents de l'ànima sobre la salut dels empestats. Per això aquest treball, a més dels fets objectius que s'hi expliquen, cal llegir-lo inevitablement no només en clau de la mentalitat imperant -idees de pecat, culpa, càstig diví, etc.-, sinó especialment sota la perspectiva dels sentiments que, sens dubte, provocaven les reiterades pestilències: agitació, inseguretat, por, pànic, terror, desànim, desesperació, impotència, etc..


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Baixa edat mitjana ; Història de les mentalitats
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1300 - 1500]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402096
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Llibres de crims : una mirada quotidiana a les pestes i malalties infeccioses a Lleida / Guillem Roca Cabau
Roca Cabau, Guillem


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 77-91 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Aquest article explora les possibilitats de la documentació judicial per a l'estudi de les malalties contagioses a les terres de Lleida. Mitjançant els Llibres de Crims, conservats a l'Arxiu Municipal de Lleida, es plantegen diversos casos d'estudi al voltant de les malalties infeccioses i dels mecanismes utilitzats per les municipalitats per controlar-les. Aquest tipus de documentació ens ofereix una visió quotidiana de la malaltia, l'altra cara de la moneda, i, davant de les prohibicions establertes pel consell municipal, ens mostra les transgressions, més habituals del que es podria esperar.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Fonts documentals ; Documentació jurídica
Àmbit:Lleida
Cronologia:[1308 - 1701]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402100
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta dels pastorets de 1599 a l'Urgell i rodalies / Anna Colet Marcé
Colet Marcé, Anna


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 93-103 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

El segle XVI fou el segle de les pestes, Catalunya pateix nou cicles pestífers. La comarca de l'Urgell pateix pesta 14 anys. L'article s'ocupa de l'últim brot, el de 1599 que tingué especial afectació a les poblacions de Tàrrega, Bellpuig, Ciutadilla i Vallfogona de Riucob. Fora de la comarca també tingué especial incidència a Santa Coloma de Queralt.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Malalties infeccioses ; Fonts documentals ; Llibes parroquials ; Creences religioses ; Mortalitat ; Edat moderna
Àmbit:Tàrrega ; Bellpuig ; Ciutadilla ; Vallfogona de Riucorb ; Santa Coloma de Queralt ; Urgell
Cronologia:1599
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402104
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Paludisme a l'Urgell al segle XVIII / Miquel Àngel Farré Targa
Farré i Targa, Miquel Àngel


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 105-121 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

Aquest article reflecteix la dura realitat epidèmica i sanitària de la vila de Tàrrega i la comarca del Urgell durant el segle XVIII, una època marcada per constants sobresalts epidèmics a conseqüència del paludisme. El paludisme va tenir una gran incidència a les terres de Lleida durant el segle XVIII, especialment a la dècada dels anys vuitanta, quan es va manifestar amb més intensitat. En aquest curt espai de temps dues grans epidèmies van alterar la salut i el dia a dia dels pobladors de la comarca i el pla de l'Urgell: l'epidèmia de febres pútrides entre els anys 1780 i 1783 i l'epidèmia de tercianes del 1785. En aquest context, i atesa l'extensió de les epidèmies, la Junta Reial de Sanitat va comissionar els metges i epidemiòlegs catalans més rellevants de l'època -molts de ells formats a la Universitat de Cervera- per combatre-les. Entre ells destaca la figura del doctor Josep Masdevall, metge i científic natural de Figueres, creador d'un mètode curatiu per fer front a les epidèmies, l?opiata Masdevall. Els seus èxits curatius li van valer el nomenament com a Inspector General d'Epidèmies del Principat de Catalunya, i va arribar a ser un dels personatges més rellevants de la salut pública espanyola de la segona meitat del segle XVIII. Finalment, l'article es complementa amb els informes de camp redactats pels metges comissionats de cadascuna de les epidèmies.


Matèries: Epidèmies ; Paludisme ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Edat moderna ; Metges
Matèries: Masdevall, Josep
Àmbit:Tàrrega ; Urgell
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402106
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 5
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Visió retrospectiva de les epidèmies , de com es van combatre i els efectes sobre la població / Francesc Cremades Rodríguez
Cremades Rodríguez, Francesc


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 36 (2022) , p. 123-139 (Dossier: Les pandèmies a Ponent en el decurs de la història

La Mort Negra que va visitar Europa el 1347 es va convertir en una malaltia endèmica i va persistir al continent, amb episodis de gran intensitat, fins a finals del segle XVII. En aquest article es repassen els períodes de més virulència que, al llarg dels tres segles i mig, es van produir a terres catalanes, a les comarques lleidatanes, i especialment a l'Urgell. Com a font s'ha recorregut a documents que ens van arribar alguns autors coetanis i a dades que consten en arxius catalans. Agraïm a Camps i Surroca ia Camps i Clemente la seva extraordinaria recollida de dades arxivístiques, extremadament útils. S'han comparat les circumstàncies d'aquelles èpoques amb les actuals degudes al covid-19, i concloem que a la profilaxi som hereus d'aquells avantpassats.


Matèries: Epidèmies ; Pesta ; Salut pública
Àmbit:Urgell ; Catalunya
Cronologia:1347 - 1700
Accés: https://raco.cat/index.php/Urtx/article/view/402109
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3